Va obrir l’acte l´alcalde de Viladecans, agraint que CCOO hagi triat el municipi per una trobada d’aquetes característiques, i reivindicant el caràcter industrial i lluitador de la ciutat.
A continuació el secretari general de la intercomarcal, Josep Maria Romero, va reconèixer la representació sindical de CCOO de Viladecans i de la comarca. Va recordar els 3 objectius que es van marcar en el congrés intercomarcal de fa un any:
La lluita contra la precarietat ( cal sortir d’espais autàrquics i tancats i obrir-nos a noves realitats laborals i sindicals). Feminitzar el sindicat ( cal apostar per la igualtat plena, real i efectiva, eradicar la bretxa salarial i promoure els plans d’igualtat). I per últim Reforçar la Unió Intercomarcal ( respectant la realitat social i econòmica de cada comarca). Va finalitzar donant les gràcies a les delegades i delegats presents a la sala.
Unai Sordo, Secretario General de CCOO estatal, manifestó que el sindicato está apostando por una agenda social que vertebre el territorio, buscando soluciones políticas a problemas políticos, y creando espacios de encuentro. Estamos en un momento crítico, con una psicosis de crisis y un crecimiento sostenido en los últimos 4 años, se están produciendo más bienes y servicios que antes del 2008 ( cuando empezó la crisis). Las empresas están ganando más de 36.000 millones de beneficios más que antes de la crisis. Entre 2008 i 2015 los salarios han perdido entre un 7,5% i un 22%, i 27 de cada 100 personas trabajan en contratos temporales i/o precarios.
Se está creciendo sin repartir la riqueza, y creando una sociedad dual y un malestar creciente, social y emergente. Las personas pensionistas han sido un gran colchón anticrisis para las familias, han tenido que asumir funciones impropias, y todo ello está llevando a una situación insostenible. El sistema público de pensiones es una voluntad política, los recursos existen y solo hay que decidir cuánto queremos dedicar a pensiones, y hoy por hoy con las cifras que se manejan es totalmente viable sostener el sistema. La clave es mejorar las aportaciones de los beneficios de las empresas, que supondrían más de 17.000 millones de euros. Pero todo esto no es casualidad, hay una apuesta por la temporalidad, por la precariedad para tener disciplinadas a las plantillas de trabajadoras i trabajadores. El 1º de Mayo tiene que ser un punto de inflexión, “o hay cambio político o hay conflicto social” , el sindicato va a acelerar el conflicto social si no se hacen caso a los planteamientos que hace el sindicato ( mejora de la contratación, mejora de los salarios, mejora de las pensiones, …). Porque esto va de correlación de fuerzas y es en la negociación colectiva donde se disputa la organización del trabajo y la mejora de las condiciones. Hay que tensar la negociación colectiva. CCOO como sindicato mayoritario de clase es fundamental para la vertebración social de este país.
A continuació la representació de Jubilats i pensionistes de Catalunya, amb la seva secretaria general al capdavant, Joana Solsona, va reclamar una lluita activa i sostinguda per garantir unes pensions dignes.
Finalment Javier Pacheco, secretari general de la CONC va reivindicar un 1r de Maig que sigui la continuació del 8 de març. Ara venen per CCOO per la dreta i per l’esquerra qüestionant el paper del sindicat el les reivindicacions socials, i donant-nos lliçons. Va denunciar la deriva autoritària del Partit Popular i Cs, i que CCOO continuarà tendint ponts per una Catalunya plural i diversa, contra la política de blocs. Hem de passar de l’ofensiva a la mobilització.
L’acte finalitzà amb La Internacional i Els Segadors.